Joan Fuster, un amic de les arts (I)

Joan Fuster, un amic de les arts [I]

Dijous dia 30 de setembre, es recomanava al Quadern de El País-València, un llibre titulat Sobre el descrèdit de la modernitat. «Aquest volum recull les intervencions que, l’abril de 2005, es van produir en un cicle que coincidia amb la documenta dedicada al 50é aniversari de la publicació de l’assaig El descrèdit de la realitat, un llibre amb què Joan Fuster va indagar temes com l’art, la modernitat i la seua contradictòria relació amb el realisme. J. Iborra, J.A. Carrascoa, X. Antich, J. Borja, Isidre Crespo, Aina Moll i D. Balaguer hi aporten les seues reflexions».

Tot seguit en teniu un tast del meu treball, titulat «Joan Fuster, un amic de les arts»

[...]
I anem cap a la conclusió final. Creiem que hem deixat ben raonat el títol d’aquest paper i ben provades també les constants manifestacions de l’amistat de Joan Fuster amb les arts, de moltes i variades maneres; més encara, que l’assagista de Sueca era un home d’art: la seua proximitat i la seua dedicació a aquest món ho palesen a bastament. Només hi caldria, per completar la faena, aportar alguna notícia de les tantes reflexions que, tot al llarg de la seua vida d’escriptor professional, deixà anar l’assagista de Sueca sobre aquest camp de l’activitat humana: els més de dos-cents articles que hi va produir.
Abans, però, voldríem remarcar el fet que El descrèdit de la realitat anava “renovant-se” gairebé en cada successiva edició. Fuster hi adheria uns “afegits” que eren mostra de la continua represa del tema per part del seu autor. Ara un pròleg a l’edició en castellà, ara una presentació dins les Obres Completes, i després uns articles que ja havia publicat en premsa. Això sense oblidar la reiterada presència del tema a les pàgines dels seus diaris (1965 i 1969). Ací en teniu un breu resum, tot indicant-ne entre parèntesis l’any de les entrades: L'alegria de Mozart, Entre Miquel Angel i Kandinski (1952), Sobre l'oci, Més sobre l'oci, Música de Stravinski, Sobre pintura (1953), Sobre poesia [la compara amb la pintura], Retorn de Compostel•la [el romànic gallec] (1954), Art de falsificar art ( 1955), Classes de música (1956), La tristesa, invenció romàntica [Mozart] (1957), Canvi de cultura, Art «avançat» (1958), Gesualdo di Venosa, Més sobre música (1960), Riba i Gaudí, Les salsitxes i el giradiscos, L’«Eroica» [Beethoven] (1963). El preciós assaig fusterià sobre l’art no era, doncs, “un fet aïllat”. La llarga sèrie d’articles al respecte, de què donem un breu report, en seria el darrer testimoni. Les plataformes periodístiques, aquelles en què acostumava a publicar: Verbo. Cuadernos Literarios, La Nostra Revista, Levante, Jornada, Destino, El Correo Catalán, Serra d’Or, La Vanguardia Espanyola, Tele/eXprés, Jano, El Món, Qué y Dónde, Diario de Valencia, Noticias al día. Mireu-ne la varietat i el nombre de temes:

a. Sobre l’art en general: 51 articles. S’hi assaja Fuster sobre la crítica artística —Eugeni d’Ors, el valencià Alfons Roig—, les teories artístiques, les diverses concepcions històriques de la bellesa, l’art nou, les manifestacions verbals dels artistes; art, ofici i treball; art i natura, paraula i imatge, la civilització audiovisual, la diferent “preparació” del consumidor segons les diverses arts, minories i masses en el consum de l’art, els professionals i els turistes, el mal en l’art, les distàncies entres les diverses creacions estètiques, els mecenes, el paper dels museus, l’Església i l’art sacre, les imatges i la història, els robatoris d’art i la conservació del patrimoni, les exposicions i la seua funció social, art i propietat, els grans homes —Goethe, Voltaire, Picasso, Casals, El Vinci, Shakespeare...—, els invents i l’art.

b. Amb la pintura com a tema central: 55 articles. Hi passa revista a motius com aquests: pintors concrets (Picasso, Miró, El Bosco, Rafael, Brotat, Goya, Tizziano, Tàpies...), el nu i la bellesa —i la moral—, l’abstractisme, art i realitat, els museus i la seua representativitat, el punt de vista del consumidor, la capacitat d’expressió i la comunicació, les avantguardes i el seu paper de motors de l’evolució en art, les relacions entre la pintura i la literatura, el pompier i el naïf, quadres determinats (La Gioconda —i el seu somriure—, Les demoiselles d’Avignon... ), la voluntat d’estil, el retrat, l’hiperrealisme, l’art i la vida, el muralisme, la superstició cultural, la pintura com a hobby, els pòsters...

c. Al voltant d’aspectes relacionats amb la música: 62 articles . Hi reflexiona l’assagista valencià sobre la “invasió” musical, músics determinats (Mozart —la seua preferència—, Bach, Beethoven, Concha Piquer...), la Nova Cançó i els seus avatars, la “consubstancialitat” de la música amb la vida, l’alta conveniència de la música en l’educació regular, les relacions entre la música i les altres manifestacions artístiques, l’òpera —i els seus clàssics— i les operetes —“Jesucristo Superestar”—, els balls populars, l’experimentalisme artístic, les noves “recepcions” musicals —ràdio, giradiscos, cinema— i el consum en directe, la democratització de l’art, els patrioterismes musicals, la musicoteràpia, els literats i les seus propensions musicals, la significació històrica del piano, la música sacra, el ballet, la quotidiana “companyia” de la música, les músiques noves i les velles (“Els músics, els millors oradors del futur”...), les cançons i les seus lletres, la necessitat d’una antologia de la “nostra” música, el rock i la seua “rebel•lia”, la música com a art col•lectiu, el folklore, el jazz, el cuplé, els himnes, el Misteri d’Elx...

d. De tema “arquitectònic”: 3 articles. Els monuments públics i la seua conservació, el patrimoni artístic, l’urbanisme i l’art.

e. Sobre l’escultura: 4 articles. Dos dedicats al seu amic i compatriota Alfaro, un sobre el pas del temps en l’art, i un altre sobre escultors “taurins” (M. Benlliure, M. Hugué).

Tantes i tantes mostres d’un fet innegable: Joan Fuster era no només un “amic de les arts”, sinó que era “un home d’art”.