Reconstruir el futur
 01:54
|
|
|
|
Tomàs Llopis
Davant de la greu situació del sistema educatiu valencià, els ensenyants
membres de la Secció d´Ensenyament d´ACPV volem reflexionar amb la
comunitat educativa i en definitiva amb tota la societat valenciana. Les
mesures del Ministeri d´Educació i del Govern valencià atempten contra
el model educatiu i de política lingüística a l´escola consensuats en la
transició. La contestació de docents i de col·lectius implicats en la
defensa del sistema educatiu ha estat generalitzada però potser encara
no prou unitària ni coordinada.
Així, l´enquesta de la Conselleria de Presidència en què pregunta als ciutadans des de la seua web «Què et pareix que el nou decret de plurilingüime duplique les hores d´anglés que rep l´alumnat?» o «Estàs d´acord amb l´increment de dues hores lectives en l´horari setmanal del professorat de secundària?» ignora deliberadament que les decisions sobre els currículums i hores lectives han de correspondre a equips tècnics i envia a la societat un missatge de descrèdit cap al professorat tot qüestionant la seua dedicació. En aquest mateix sentit, l´augment de les taxes universitàries, la desaparició de molts programes d´atenció a la diversitat en ensenyament secundari, l´augment de les ràtios a les aules, totes les mesures regressives per a la qualitat de l´ensenyament públic, evidencien que les declaracions del ministre Wert en favor de la «igualtat d´oportunitats» signifiquen realment una oferta educativa basada en una veritable desigualtat d´oportunitats.
Però el cas valencià és molt més greu. La responsabilitat de l´Administració en la recuperació de la llengua pròpia passa a ser una qüestió d´optimització de la despesa. Desapareixen els programes de promoció de l´ensenyament en valencià i el Servei d´Ensenyament en Valencià, i se silencien tots els estudis pagats per la pròpia conselleria que demostren els èxits i l´eficiència dels programes d´ensenyament en valencià i d´immersió. La Direcció General de Política Lingüística esdevé un organisme mut que només es dedica a certificar els coneixements de valencià. En el tema de la llengua també cal assenyalar l´acció decidida de l´Administració valenciana de reduir l´espai lingüístic al País Valencià i de no potenciar la col·laboració amb les altres àrees catalanoparlants que reduiria moltes despeses.
Però l´agressió no queda ací, els contractes-programa llançats l´últim mes assenyalen el professorat com a responsable del fracàs escolar i creen la divisió entre els docents. D´aquesta manera, l´Administració es permet, sota la cobertura d´un suposat suport a l´ensenyament públic, una reducció dràstica de personal i de pressupost. Hi ha en joc les condicions i fins i tot molts llocs de treball als centres educatius universitaris i no universitaris; però especialment i molt durament les mesures de l´administració afecten la societat destinatària de l´educació com a servei públic i universal. ACPV contribuirà en la mesura de les seues possibilitats a cercar un discurs integrador contra el desprestigi del professorat i per la implicació de la societat en la defensa d´un model educatiu públic, progressista, participatiu i valencià. Amb aquest objectiu, demanem als ensenyants, als estudiants i a totes aquelles entitats implicades, que perseveren en l´esforç de trobar el discurs i les accions reivindicatives més integradores en la necessària complicitat entre els servidors i els destinataris del servei educatiu.
[Signen també Isidre Crespo, Carles Montclús, Josep Daniel Climent, Sandre Llop, Toni Espí, Fina Cardona i Toni Torrenyo]
Així, l´enquesta de la Conselleria de Presidència en què pregunta als ciutadans des de la seua web «Què et pareix que el nou decret de plurilingüime duplique les hores d´anglés que rep l´alumnat?» o «Estàs d´acord amb l´increment de dues hores lectives en l´horari setmanal del professorat de secundària?» ignora deliberadament que les decisions sobre els currículums i hores lectives han de correspondre a equips tècnics i envia a la societat un missatge de descrèdit cap al professorat tot qüestionant la seua dedicació. En aquest mateix sentit, l´augment de les taxes universitàries, la desaparició de molts programes d´atenció a la diversitat en ensenyament secundari, l´augment de les ràtios a les aules, totes les mesures regressives per a la qualitat de l´ensenyament públic, evidencien que les declaracions del ministre Wert en favor de la «igualtat d´oportunitats» signifiquen realment una oferta educativa basada en una veritable desigualtat d´oportunitats.
Però el cas valencià és molt més greu. La responsabilitat de l´Administració en la recuperació de la llengua pròpia passa a ser una qüestió d´optimització de la despesa. Desapareixen els programes de promoció de l´ensenyament en valencià i el Servei d´Ensenyament en Valencià, i se silencien tots els estudis pagats per la pròpia conselleria que demostren els èxits i l´eficiència dels programes d´ensenyament en valencià i d´immersió. La Direcció General de Política Lingüística esdevé un organisme mut que només es dedica a certificar els coneixements de valencià. En el tema de la llengua també cal assenyalar l´acció decidida de l´Administració valenciana de reduir l´espai lingüístic al País Valencià i de no potenciar la col·laboració amb les altres àrees catalanoparlants que reduiria moltes despeses.
Però l´agressió no queda ací, els contractes-programa llançats l´últim mes assenyalen el professorat com a responsable del fracàs escolar i creen la divisió entre els docents. D´aquesta manera, l´Administració es permet, sota la cobertura d´un suposat suport a l´ensenyament públic, una reducció dràstica de personal i de pressupost. Hi ha en joc les condicions i fins i tot molts llocs de treball als centres educatius universitaris i no universitaris; però especialment i molt durament les mesures de l´administració afecten la societat destinatària de l´educació com a servei públic i universal. ACPV contribuirà en la mesura de les seues possibilitats a cercar un discurs integrador contra el desprestigi del professorat i per la implicació de la societat en la defensa d´un model educatiu públic, progressista, participatiu i valencià. Amb aquest objectiu, demanem als ensenyants, als estudiants i a totes aquelles entitats implicades, que perseveren en l´esforç de trobar el discurs i les accions reivindicatives més integradores en la necessària complicitat entre els servidors i els destinataris del servei educatiu.
[Signen també Isidre Crespo, Carles Montclús, Josep Daniel Climent, Sandre Llop, Toni Espí, Fina Cardona i Toni Torrenyo]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada