SERÀ D'ESQUERRES O NO SERÀ

Fa uns dies, uns amics em preguntaven per una "famosa" frase de Fuster, que creien molt difosa però no havien mai escrita -en llibres de Fuster, esclar-; i jo els vaig prometre que me la buscaria. Ací la teniu, un poc "contextualitzada" -i actualitzada, a punt per a bons lectors, és a dir, aquells que saben aplicar vells pensaments a circumstàncies noves.

SERÀ D’ESQUERRES O NO SERÀ[1] [Joan Fuster]

Joan Fuster, un nacionalista recalcitrante

J.M. —¿Por qué en el País Valencia­no la voluntad estatutaria es reivindicada tanto por las fuerzas de derecha como de izquierda?

J.F.—La autonomía será de izquier­das o no será. O será un simulacro de autonomía. Y que conste que a mí la autonomía me parece poca cosa.

Jaime Millás (entrevista a Joan Fuster). Triunfo, núm.729, 15-I-1977

* Observeu-hi que, la primera vegada, diu "autonomia", no "País"...

-------------------------------------------------------------------------

Amb Joan Fuster, a Sueca

J.F.-De fet, la «qüestió nacional» al País Valencià, saltà al carrer d'una manera decidida abans de la campanya prèvia al 15 de juny. Recorda aquella manifestació de «Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia!». Ara no sabria precisar-te'n la data. Quina diferència amb la famosa del 9 d'octubre! No hi havia tanta gent, però tampoc no s'hi va barrejar l'escòria ultra ni hi hagué cap problema de banderetes... Uns mesos després, totcristo ja havia inscrit la reivindicació de l'«autonomia» en el seu programa. Massa «autonomistes», així, de la nit al matí, i de tots els colors... No sé d'on eixien... Naturalment, la majoria d'aquests «autonomistes» improvisats són els eterns regionalistas bien entendidos, i ja saps qui són i de què va la cosa... Jo no diré que tota l'esquerra haja assumit com cal la «qüestió nacional». Ni de bon tros! Però la dreta ni tan sols ho ha intentat. Hi ha unes quantes excepcions notòries, notòries precisament per excepcionals. És el cas de Paco Burguera, per exemple, home d'idees clares sobre el particular. Burguera s'ha concitat les ires dels seus correligionaris i de la resta de la fauna dretana local, de quina manera! S'ha convertit, sense voler, en la pedra de toc de tot un sector de la societat valenciana... ¿Que per què la dreta és indiferent o decididament hostil a una solució lògica de la nostra «qüestió nacional»? Donar-te'n la meua explicació, ara, ens demanaria un temps de què no disposem... Sí, jo crec que «el País Valencià serà d’esquerres o no serà». Però no ho dic per cap apriorisme sectari: és una pura evidència. El que falta saber és si les esquerres estaran a l’altura de les circumstàncies.

FABREGAT, Amadeu (entrevista a Joan Fuster). Valencia Semanal , any I, núm. 19, 16-4-1978. [De viva veu, Afers 2003; I.Crespo, editor]

---

[1] Josep Torras i Bages publicà, el 1892, la seva obra cabdal, La tradició catalana, llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana. El presumpte lema d'aquest llibre, “Catalunya serà cristiana o no serà”, fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del monestir de Montserrat. [ICR]