Fuster parla d'aforismes (II)

POQUES PARAULES

Aquestes notes, breus, de vegades epigramàtiques, són una continuació del llibre Consells, proverbis i insolències, que vaig publicar l’any 1968. En tinc moltes més en cartera. N’he fet una tria precipitada, i no voldria que ningú la interpretàs, aquesta, com a particularment significativa. Elaborar un aforisme sol ser una operació lenta, costosa en rectificacions, perplexa en ratificacions, responsable dels matisos d’una o altra paraula. És un «gènere literari» arcaic i poc vistós, però que em fascina. Són uns «caps de paper» més, que solament aspiren a tenir l’interés d’un «punt de vista» personal. ¿Contradictoris? Potser sí, potser no. I no m’importa.

Joan Fuster. Sagitari. 1985