dimarts, 10 de maig de 2011

FUSTER parla d'AFORISMES (I)



El Diccionari per a ociosos és un dels llibres que, entre els molts que he escrit i publicat, encara m'agrada: bàsicament, m'hi reconec. No en tal o en tal altre detall, que corregiria si hagués de redactar-lo de nou. No en valdria la pena, tampoc. Però sí en les línies generals de l'argumentació. Fou un producte de circumstàncies, que es complementava amb els aforismes de Consells, proverbis i insolències, dos o tres anys posterior, ara no ho sabria precisar, perquè escric "de memòria" i la meua memòria és fràgil. Hi vaig abocar, amb la prudència que aleshores era aconsellable -patíem moltes censures, i l'autocensura-, uns criteris elementals, de tradició docta i somrient, "racionalista". M'hi mantinc, a les velleses. Una de les propostes que més m'han il·lusionat en la vida -culturalment- és la de desinfectar de metafísica els meus hipotètics lectors.
O.C. VI, Assaigs, 2. 1991. Introducció, pàg. 9.