POLÍTICA-Diccionari per a ociosos_JF

POLÍTICA

        

   Diu —deia— Charles Maurras: «Tout désespoir en politique est une sottise absolue.» M’excuso de citar un venerable barba reaccionari; però, si hem de creure allò que afirmava sant Tomás d’Aquino, la veritat, la digui qui la digui, de l’Esperit Sant procedeix.[1] Bé. D’altra banda, cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Finalment, pensem que «política» no és sinó l’art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home. Ara cedeixo la paraula —la reflexió— al lector.

       

   Joan Fuster. Diccionari per a ociosos. Editorial A.C.

             1964 [OC 6. Assaigs, 2. Edicions 62, 1991]

P O L Í T I C A

[1] ____ Diu —deia— Charles Maurras: «Tout désespoir en politique est une sottise absolue.» M’excuso de citar un venerable barba reaccionari; però, si hem de creure allò que afirmava sant Tomás d’Aquino,[2] la veritat, la digui qui la digui, de l’Esperit Sant procedeix.[3] Bé. [2] D’altra banda, cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. [3] Finalment, pensem que «política» no és sinó l’art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home. [4] Ara cedeixo la paraula —la reflexió— al lector. Joan Fuster. Diccionari per a ociosos. Editorial A.C. 1964

1.     “deia— Charles Maurras”, “M’excuso”, “afirmava sant Tomás d’Aquino”, “pensem” (JO, J.Fuster)... à proves de “polifonia/transtextualitat”,

2.     “venerable barba reaccionari”, “cal no oblidar”...à modalització

3.     “la veritat, la diga...” i “tota política que no fem...”. à sentenciositat

4.     “cedeixo la paraula ... al lector.”, exemple de “conversacionalisme”

5.     “«política» no és sinó l’art o la ciència de...” (J. F.) à definició

--------------------------

·       Cfr. “Charles Maurras (Lo Martegue, Provença 1868 - Sent Simforian, Landes 1952) fou un escriptor i polític francès, de caràcter ultradretà i antisemita.”   https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Maurras

·       

https://www.google.com/search?q=La+verdad,+la+diga+quien+la+diga+san+Ambrosio&rlz=1C5CHFA_enES727ES727&sxsrf=ACYBGNRduxwiDlmznqjwwfTO3IaMfGxGew:1570915927130&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=e6SaPOS6gQCFIM%253A%252CpjYPZKiRs8OzAM%252C_&vet=1&usg=AI4_-kRJzvdBOkSXgyJPM-RiSgmH_ejq1A&sa=X&ved=2ahUKEwi01rvu1ZflAhUI1eAKHf1bA2YQ9QEwAHoECAYQBg#imgrc=e6SaPOS6gQCFIM:&vet=1

''Toda verdad, la diga quien la diga, viene del Espíritu Santo”, San Ambrosio. Arguments‏ @Arguments  ٦ ديسمبر ٢٠١٧ https://twitter.com/i/moments/1069300871073280001?lang=ar

ACÍ COMENÇA LO PRÒLEG DEL LLIBRE DE DOCTRINA, E DIU Dedique cor meum ut scirem prudentiam atque doctrinam, erroresque et stultitiam. Salamó diu aquestes paraules en un llibre que és dit Eclesiastès,[4] e l’enteniment de la paraula és aquest: «jo doné mon cor que sabés prudència, ço és saviea provada, e que sabés doctrina, e errors, e follia», car no ho volc saber per a si, ne per son saber, ans ho vole apendre per doctrina dels altres, car entendre volc errors e follia per si guardar, car d’aquestes coses no sap hom guardar si no les entén. E jo, rei En Jacme d’Aragó, esforcé’m de fer e d’apendre per a mi aquestes coses —que són precioses— que Salamó volc per a si. E doné mon cor per saber aquestes coses en demanant, e trobé paraules bones de filòsofs antics e plac-me ab elles. E, jatsia, açò que compliment de tots bons consells troba hom en teologia, les bones paraules e els bons consells que digueren a nós, que som crestians, no tenen dan, més que fan prou en saber elles o en demanar elles, car ço diu Sèneca: soleo transire in aliena castra, non tamquam transfuga, sed tanquam explorator.[5] Diu que «jo, si vull passar per hosts estranyes, no així com a feridor d’elles, mas per saber que hi fan». Així jo hi tot vull passar de teologia als bons dits dels filòsofs, no desemparant lo saber d’ella, mas per saber ells què dixeren, en aitant com bé e veritat dixeren de l’Esperit Sant ho hagueren, car tota veritat, qui que es vulla la diga, de l’Esperit Sant l’ha, segons que diu un sant home[6]: verum, a quocumque dicatur, a Spiritu sancto est. E per açò jo trobé moltes bones paraules e metí-les en est llibre, e vull-les expondre a profit de mi e d’aquells qui les volran entendre.                Jaume I (2009): Llibre de saviesa. València. Edicions 3 i 4, ps. 49-50.

---

[1] “Omne verum, a quocumque dicatur, a Spiritu Sancto est.” (Sant Tomàs d’Aquino)

[2] Fetes les oportunes recerques, ens hi apareix que aquesta frase és de sant Ambrosi.

[3] “Omne verum, a quocumque dicatur, a Spiritu Sancto est.” (Sant Tomàs d’Aquino)

[4]  Llibre de Cohèlet o Eclesiastès (1, 17): «Dedique cor deum ut scirem prudentiam atque doctrinam, erroresque et stultitiam; et agnovi quod in his quoque esset labor et aflictio spiritus». És a dir, segons la traducció que fa l’edició catalana de la Bíblia a cura de l’Associació Bíblica de Catalunya: «Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil». L’autor del pròleg omet deliberadament la segona part del versicle, que no li convé.

[5] Sèneca, Epistulae ad Lucillium (2,5): “soleo enim et in aliena castra transire, non tamquam transfuga, sed tanquam explorator”.

[6] Es veu que el redactor del Llibre de saviesa desconeixia aquesta frase, atribuïda al dominicà sant Tomàs d’Aquino. Segons que diu Martín Gelabert Ballester: «Es conocido un texto que Tomás de Aquino cita atribuyéndolo a San Ambrosio: “La verdad, la diga quien la diga, proviene del Espíritu Santo”.» [http://nihilobstat.dominicos.org/articulos/buscar-la-verdad-en-la-mentira/].  [ICR]