dilluns, 22 de setembre de 2008

13 consells per a la vida

13 consells per a la vida
1. No t’estime pel que ets, sinó pel que sóc quan estic amb tu.
2. Ningú no es mereix les teues llàgrimes, i qui se les mereix no et farà plorar.
3. Si algú no t’estima como tu ets, això no vol dir que no t’estime de tot cor.
4. Un amic vertader és el que té la teua mà i toca el teu cor.
5. La pitjor manera de trobar a faltar algú és seure al seu costat i saber que mai no serà teu.
6. Mai no deixes de somriure tot i que estigues trist, perquè no saps qui podria enamorar-se del teu somriure.
7. Tal vegada per al món ets només una persona, però per a algunes persones ets tot un món.
8. No perdes temps amb qui no està disposat a passar-lo amb tu.
9. Potser Déu desitja que conegues molta gent dolenta abans de conéixer la persona indicada, perquè li ho agraesques quan la trobes.
10. No plores perquè alguna cosa s’acabà, sinó somriu perquè va succeir.
11. Sempre hi haurà una persona per criticar-te. Però segueix sent confiat, i vés amb compte amb els que series confiat dues vegades.
12. Fes-te una persona millor i assegura’t de saber qui ets abans de conéixer algú i d’esperar que veja qui ets.
13. No córregues molt, les millors coses succeeixen quan menys t’ho esperes.

Un "programa" que he rebut en espanyol. Jo, que vull viure en català, de seguida m'hi he posat i l'he traduït. Que ja és un plaer. És perillós acceptar sempre tot el que ens ve sense fer-lo "nostre", en més d'un sentit.

Un exemple, per a qui vullga ficar-s'hi:

"No plores perquè alguna cosa s'acabà, sinó somriu perquè va succeir."
Ai, els pessimistes! Sempre amb el rotllo que "Cualquiera tiempo pasado fue mejor". Un mínim de sentit comú ens fa veure, si no volen jugar a ser cecs, que cada segle les persones, en el seu conjunt, vivim millor. Cada èpoc ens regla noves possibilitats de ser feliços i d'alleugerir les penlitats pròpies de l'aventura humana. Tampoc és tan difícil apanyar-se-les per trobar la medecina en cada moment que el mal pressiona.
Ser estudiant "fou" bonic, però ser mestre ho és més. Ser fill és preciós (per als pares), però ser pare és inigualable: I ser avi... que te'n podria dir jo?